Bologna o Bolonya és una de les ciutats del nord d’Itàlia que conforma la regió d’Emília Romagna, una ciutat caracteritzada per la riquesa del seu patrimoni cultural i gastronòmic. En una certa manera, Emilia Romagna, en comparació amb altres regions italianes com la Toscana, és un dels tresors amagats del país, que ofereix una experiència sense igual per als seus visitants.
En l’article d’avui et presentarem alguns secrets i curiositats de Bolonya amb les quals coneixerem els elements més importants de la ciutat i l’exquisidesa de la seva cuina italiana, una de les cuines més preuades i guardonades del món.
Addicionalment, si ets un fan de la cultura italiana i la seva gastronomia, pots trobar altres articles similars en el nostre blog del restaurant Rossini, com per exemple “les semblances i diferències de la cuina italiana” o “10 coses que no sàvies sobre la Toscana”.
Bolonya la ciutat dels gurmets
La gastronomia que ofereix la ciutat de Bologna és única en el seu sabor i un delit per a qualsevol persona que apreciï la pasta italiana en tota la seva esplendor i riquesa de formes. Els plats més reconeguts que podràs trobar a la ciutat són:
Tagliatelle al ragú
Un tipus de pasta italiana elaborada amb la salsa bolonyesa coneguda com “ragú” composta de carn i verdures. Aquestes tallarines són una menja per als cinc sentits, ja que els seus ingredients es combinen i entrellacen entre ells de manera harmònica, oferint en el seu conjunt els sabors més característics de la cuina italiana.
Tortellini in Brodo
Els tortel·lini in brodo és un altre dels plats més populars de la gastronomia de la ciutat i que s'ha estès en tot el territori italià. Aquest tipus de pasta se sol preparar amb una base de brou de pollastre o en defecte d'això amb verdures, i amb petits tortel·linis farcits de carn (tradicionalment de porc) o formatge.
Lasanya a la bolonyesa
La lasanya és un dels plats més complets que podràs trobar en la carta de qualsevol restaurant italià a Barcelona que es preï. L'especialitat a “la bolonyesa” és una lasanya elaborada a partir de làmines de pasta que es componen capes de beixamel i salsa bolonyesa (ragú),i finalment se li afegeix per damunt formatge parmesà ratllat per a aconseguir aquest deliciós gratinat.
Pastís d'arròs
El pastís d'arròs és un dels plats més emblemàtics de la regió d'Emília Romagna, aquest dolç compost d'una base d'arròs i llet, és unes delicioses postres similars a un bescuit que afegeix el toc propi dels ingredients de la regió. Aquest plat és un llegat de l'any 1900 quan les pageses italianes el preparaven amb l'excedent d'arròs de les collites.
La harmonia del vermell
Molts dels edificis que es troben en el centre de la ciutat de Bolonya estan pintats de colors virolats com el vermell, aquest motiu es deu principalment als maons típics de la regió i a la seva ideologia política del passat.
Diversos edificis com l’ajuntament, les esglésies de sant Stefano i Petronio, les torres o el castell del rei Enzo són algunes de les construccions que presenten els colors característics de la ciutat amb una composició estructural magistral.
El vermell també està associat a l’escuderia famosa de Ferrari, que curiosament va ser a la ciutat de Bolonya on va néixer. Amb el pas dels anys aquesta marca de cotxes italiana s’ha consolidat com una de les empreses referents en el mercat de l’automòbil i la F1 per la seva qualitat i per la seva excel·lència.
La universitat més antiga d'Europa
La Universitat de Bolonya és considerada com una institució cultural que va ser fundada en el segle XII per Imperi de l’orde del Carme amb l’objectiu de crear una escola d’estudis avançats que pogués equiparar-se a les grans universitats del món, com Oxford o Salamanca.
En l’actualitat, la Universitat de Bolonya continua sent una institució educativa de gran prestigi, segons diverses fonts aquesta institució es troba entre les millors 50 universitats en la secció concernent a les matèries humanístiques.
Com a curiositat, a la ciutat es va ratificar un tractat de reforma escolar (declaració de Bolonya) la fi de la qual va ser renovar i harmonitzar els sistemes universitaris europeus.
Una Venècia a la bolonyesa
Igual que altres ciutats com Livorno, Bolonya és una ciutat italiana que albergava canals d’aigua subterranis, on una vegada els mercants travessaven la ciutat amb les seves naus, aquesta dada ha arribat als nostres dies, gràcies als molins d’aigua que encara es conserven per la ciutat.
Així mateix en els seus ponts es poden trobar detalls que recorden al comerç marítim que durant l’edat mitjana va ser una part important per a la ciutat, en l’actualitat només es conserva un canal anomenat “canale vaig donar ren”.
La sagrada família d'Itàlia
A la ciutat de Bolonya existeix la basílica de San Petronio, una obra d’art gòtic del segle V que avui dia, és la cinquena església més gran del món. Aquesta important joia arquitectònica ha estat escenari d’esdeveniments importants com la coronació de l’emperador Carles V.
Quant a l’estructura, destaca la seva façana (que igual que la sagrada família no està acabada) i la cúpula que corona el punt més alt de l’edifici, un projecte que encara amb el pas del temps no es troba finalitzat.
Com a curiositat, la primera idea de construir la basílica a la ciutat, era superar les dimensions de la basílica de Sant Pau i crear una obra arquitectònica única en la seva majestuositat, encara que al final aquest projecte va ser desestimat.
El dimoni de Bolonya
En la Plaça di San Stefano de Bologna, en un dels seus carrerons més recòndits, poden trobar-se un dels secrets més inusitats de la ciutat. Es tracta d’un retrat del mateix Llucifer penjant d’una paret exhibint un somriure malèvol.
Aquesta escultura és obra d’un encàrrec realitzat per una de les famílies més adinerades de la ciutat per a representar als membres de la seva família.
Les tres fletxes
Com ultima curiositat de Bolonya, en el centre de la ciutat es pot trobar una història popular molt coneguda pels italians sobre la casa Isolani. Aquesta vila de més de tres segles és cèlebre per tres fletxes que es troben clavades en el seu sostre composts d’arcs de mitja punta.
La història conta que molts segles enrere un astut lladre va cometre un robatori a un important hisendat local, durant la persecució els guàrdies van perseguir el lladre fins a la vila de Isolani on van disparar fletxes per a detenir-lo.
El cas és que el lladre va aconseguir escapar indemne gràcies a una dona que va aparèixer nua i va desviar la trajectòria de les fletxes dels guàrdies, les quals es van clavar en el sostre.
